Estructura de l’arxiu d’exportació creat amb el mòdul HEC-GeoRAS d’ArcView

La present entrada resumeix l’estructura de l’arxiu d’exportació generat amb el mòdul d’HEC-GeoRAS d’ArcView. Aquest arxiu té una extensió SDF, les sigles del qual provenen de l’anglés Standard Data File, i es compon d’una sèrie de paràmetres que són determinants per analitzar el comportament d’un flux en superfície. Entre la informació que conté hi destaca la topografia, les seccions transversals, la projecció, les unitats de mesura… 

Introducció al tractament de dades pluviomètriques utilitzant PostgreSQL

En aquesta entrada faig una breu introducció a com inserir, actualitzar i esborrar dades utilitzant PostgreSQL (PSQL). Però, què és PostgreSQL? PSQL és un sistema de gestió de bases de dades relacional el qual està orientat a objectes i en l’actualitat ocupa un lloc destacat en la gestió de grans volums de dades, el que en anglés es coneix com Big Data.

Proposta d’algoritme: cabal d’eixida amb PSeInt i JavaScript

En aquesta entrada se centra l’atenció en com programar l’algoritme associat al cabal màxim, punta o simplement d’eixida en una conca o una subconca determinada a partir de les tecnologies de JavaScript i PSeInt. Per tal d’aconseguir-ho s’analitzen les variables que intervenen en la generació de cabals, així com s’esmenten els operadors necessaris per a formular l’algoritme i es confecciona un diagrama de flux que sintetitze l’algoritme.  

Les pluges torrencials del 16 al 19 de desembre de l’any 2016 a les Comarques Centrals Valencianes

El fenomen meteorològic que s’analitza és un clar  exemple de la intensitat, la irregularitat i la durabilitat que hi poden arribar a tenir les pluges en l’àrea occidental del Mediterrani quan es despenja una bossa d’aire freda en les capes  altes de l’atmosfera. En un dels titulars del Levante E.M.V. (19/12/2016) es llegia: “les precipitacions converteixen aquest mes de desembre en el més humit des del 1989”.

El cabal màxim o cabal punta

El cabal és la “magnitud que expressa la quantitat d’un fluid que, per unitat de temps, travessa una secció” (Butinyà, 1988), expressant-se en m³/s. La quantitat de fluid que passa per una secció vindrà determinada per la intensitat de la pluja, per l’àrea que ocupa la superfície de drenatge i pel comportament de les diferents superfícies d’escolament.

Introducció als geoalgoritmes per determinar la direcció d’un flux en superfície

Actualment hi ha diferents algoritmes d’anàlisi espacial què, integrats a un SIG, permeten traçar de manera automatitzada la direcció i el trajecte que prendrà un flux en superfície. Per a tals propòsits, és necessari comptar amb un Model Digital d’Elevacions (MDE), siga en format tiff o ascii, el qual ens permetrà aplicar els geoalgoritmes que tot seguit es comenten.

Les aplicacions HEC-RAS i HEC-GeoRAS

HEC-RAS és un software lliure i de codi tancat que va ser desenvolupat per l’Hydrologic Engineering Center (HEC) pertanyent al United State Army Corps of Engineers (USACE) per tal de confeccionar el River Analysis System (RAS). Aquest programari permet calcular i processar el flux hidràulic que generaria un conducte o un riu en superfície exposat a unes determinades condicions meteorològiques. El càlcul que realitza HEC-RAS és unidimensional i s’efectua en unes condicions de làmina d’aigua lliure. Entenent per flux en làmina lliure aquell moviment produït en les lleres i els conductes que estan en contacte amb l’atmosfera.

El SAIH: introducció, aplicabilitat i nous reptes

El Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) va començar a implantar-se a Espanya en la dècada dels 1980. Va ser impulsat pel Govern d’Espanya sota dos programes, per una banda sota el Programa de la Dirección General del Agua (DGA) del Ministerio de Medio Ambiente (Gobierno de España, 2009) i per l’altra, sota el Programa General de Seguridad y Explotación de las Presas del Estado (Milla, 1996).

Topònims i cartografia de risc, consideracions

Els topònims sempre han estat el vincle d’accés i coneixement al territori que la humanitat ha anat ocupant i vertebrant. Molts s’han conservat, modificat, transformat o desvirtuat del seu origen. No obstant això, hi podrien ser de gran ajuda en la determinació i l’establiment de rangs que tracten sobre la vulnerabilitat d’una societat.

Els Riscos Naturals i els SIG

En la gestió de qualsevol Risc Natural els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) prenen i exerceixen un paper importantíssim, ja que permeten tractar i combinar les diferents variables espacials que intervenen en la generació de riscos, com són la perillositat, l’exposició, la vulnerabilitat, la probabilitat i les conseqüències, d’un esdeveniment natural, extraordinari i aleatori que puga repercutir negativament en l’activitat humana.