Proposta d’algoritme: cabal d’eixida amb PSeInt i JavaScript

En aquesta entrada se centra l’atenció en com programar l’algoritme associat al cabal màxim, punta o simplement d’eixida en una conca o una subconca determinada.

Abans de començar, es recomana visitar l’entrada anomenada cabal màxim o cabal punta, on s’introdueix el concepte i es tracta la fórmula matemàtica per determinar cabals d’eixida proposada pel MOPU (1987). Continua llegint

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under 2.4.2. El cabal d'eixida

Les pluges torrencials del 16 al 19 de desembre de l’any 2016 a les Comarques Centrals Valencianes

El fenomen meteorològic que s’analitza és un clar  exemple de la intensitat, la irregularitat i la durabilitat que hi poden arribar a tenir les pluges en l’àrea occidental del Mediterrani quan es despenja una bossa d’aire freda en les capes  altes de l’atmosfera. En un dels titulars del Levante E.M.V. (19/12/2016) es llegia: “les precipitacions converteixen aquest mes de desembre en el més humit des del 1989”. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under 2.3.2. Base de dades

El cabal màxim o cabal punta

El cabal és la “magnitud que expressa la quantitat d’un fluid que, per unitat de temps, travessa una secció” (Butinyà, 1988), expressant-se en m3/s. La quantitat de fluid que passa per una secció vindrà determinada per la intensitat de la pluja, per l’àrea que ocupa la superfície de drenatge i pel comportament de les diferents superfícies d’escolament. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under 2.1. Conceptes clau

Les aplicacions HEC-RAS i HEC-GeoRAS

HEC-RAS és un software lliure i de codi tancat que va ser desenvolupat per l’Hydrologic Engineering Center (HEC) pertanyent al United State Army Corps of Engineers (USACE) per tal de confeccionar el River Analysis System (RAS). Aquest programari permet calcular i processar el flux hidràulic que generaria un conducte o un riu en superfície exposat a unes determinades condicions meteorològiques. El càlcul que realitza HEC-RAS és unidimensional i s’efectua en unes condicions de làmina d’aigua lliure. Entenent per flux en làmina lliure aquell moviment produït en les lleres i els conductes que estan en contacte amb l’atmosfera. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under 2.2.3. SIG

El SAIH: introducció, aplicabilitat i nous reptes

El Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) va començar a implantar-se a Espanya en la dècada dels 1980. Va ser impulsat pel Govern d’Espanya sota dos programes, per una banda sota el Programa de la Dirección General del Agua (DGA) del Ministerio de Medio Ambiente (Gobierno de España, 2009) i per l’altra, sota el Programa General de Seguridad y Explotación de las Presas del Estado (Milla, 1996). Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under 2.3.2. Base de dades

La utilitat de Rain Alarm i AVAMET en situacions d’emergència

Aquesta entrada s’estructura de la següent manera: primerament s’introdueix el fenomen atmosfèric a tractar i el lloc on va esdevenir; en segon lloc, s’especifiquen les fonts d’informació consultades; en tercer lloc, es comenta breument el comportament dels núvols, les precipitacions, la temperatura… al llarg del dia; per finalment fer una valoració de la utilitat de Rain Alarm. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under 4. Sistema d'alertes

La reconstrucció topogràfica en espais intensament transformats

Amb motiu del XVI Congrés Nacional de Tecnologies de la Informació Geogràfica, celebrat a la Universitat d’Alacant els dies 25, 26 i 27 de juny d’enguany,  Pablo Giménez i jo, Marcos Moll, vàrem presentar una comunicació – amb el seu corresponent pòster-, anomenada “Propuesta metodológica para la restitución topográfica de espacios intensamente transformados“, centrada en dos sectors diferenciats del Barranc de la Cala de Finestrat (Marina Baixa). Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under 5.1. Impacte ambiental de l'activitat humana

L’anàlisi hidrològica bàsica de SEXTANTE integrada a gvSIG

En aquesta entrada es proposa, a manera de tutorial, com poden delimitar-se les conques i les subcoques hidrogràfiques, així com traçar la xarxa hidrogràfica de manera automatitzada utilitzant la llibreria de Sextante, la interfície de gvSIG i un Model Digital d’Elevacions. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under 3.1. Regionalització de conques hidrogràfiques

Topònims i cartografia de risc, consideracions

Els topònims sempre han estat el vincle d’accés i coneixement al territori que la humanitat ha anat ocupant i vertebrant. Molts s’han conservat, modificat, transformat o desvirtuat del seu origen. No obstant això, hi podrien ser de gran ajuda en la determinació i l’establiment de rangs que tracten sobre la vulnerabilitat d’una societat. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under 2.3.2. Base de dades, 5.2. Topònims, paisatges i societat

Els Riscos Naturals i els SIG

En la gestió de qualsevol Risc Natural els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) prenen i exerceixen un paper importantíssim, ja que permeten tractar i combinar les diferents variables espacials que intervenen en la generació de riscos, com són la perillositat, l’exposició, la vulnerabilitat, la probabilitat i les conseqüències, d’un esdeveniment natural, extraordinari i aleatori que puga repercutir negativament en l’activitat humana. Continua llegint

1 comentari

Filed under 2.2. Conceptualització dels Riscos Naturals